EL COL·LEGI
Sempre al servei del col·legiat
El col·legi és una institució sorgida i consolidada per defensar la professió d’agent immobiliari, vetllar per la bona pràctica de la mateixa, i potenciar la imatge dels immobiliaris dins de la societat. Així mateix es dedica a la prestació de serveis professionals, assistencials i d’altres àmbits als seus col·legiats i col·legiades, en tant que col·lectiu organitzat.
Igualment vetlla pels interessos de tots els seus membres i és el responsable de recollir i gestionar totes les idees, les propostes i els suggeriments per millorar els serveis existents, crear-ne de nous i adaptar-los a les necessitats.
El col·legi també té com a objectiu representar el col·lectiu, és a dir, a totes aquelles persones que, de manera regulada, presten serveis d’intermediació, consultoria i assessorament en tot tipus de transmissió immobiliària, davant de les institucions públiques.
L’equip tècnic i administratiu està al servei de tots els col·legiats.
LA JUNTA DE GOVERN
PRESIDENT
JOAN CARLES CAMP ARENY
VICEPRESIDENTA
ANTÒNIA SEVÉ GÉS
SECRETARI
JORDI ESTEVE GARCÍA
TRESORER
JOSEP GALLEGO TEJADO
VOCALS
PATRICK FRASES GARCÍA
JOSEP MARIA RAMÉNTOL PUIGGALÍ
SÍLVIA DALLERÈS GORGUES
CRISTINA TEN ZARAGOZA
DIRECTORA
INGRID GOMEZ-LANDERO VILA
SECRETÀRIA
JULIETA SANTARROSA MATEO
Una mica d’història
L’agrupació de Gestors i Immobiliàries d’Andorra (AGIA) va ser creada el 1985 com una associació professional dins el sector de la gestió i la promoció immobiliària i en els seus setze anys d’existència ha portat una intensa activitat que ha desembocat, l’any 2001, en la creació del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris, que ha pres el relleu de l’Agrupació amb la força de l’oficialitat que li atorga la llei. La història de l’AGIA és la història de setze anys de treball per dignificar la professió i per millorar el sector.
El “boom” constructiu dels anys 70 i 80
A les dècades dels anys 1970 i 1980, Andorra va experimentar una activitat constructora extraordinària. El teixit urbà dels caps de parròquia es va anar omplint i ampliant amb nous edificis, alhora que a les diverses valls naixien urbanitzacions de xalets, pletes i altres tipus d’edificacions. El creixement immobiliari era una conseqüència del creixement general del país i el sector de la construcció i la promoció immobiliària va passar a ser un dels principals motors de l’economia andorrana.
Creixement desordenat
Aquest creixement no es va fer dins un marc prèviament ordenat i planificat, ans al contrari, va tenir lloc sense unes bases suficients d’ordenació urbanística, de reglamentació constructiva i de seguretat jurídica, mentre els agents econòmics que actuaven en el sector immobiliari es multiplicaven, permetent la intrusió de persones estranyes al sector que actuaven al seu lliure albir, en detriment de la credibilitat del sector i del mateix país.
Creació de l’AGIA
Va ser durant aquest període de boom immobiliari quan, el 1985, un grup de professionals del sector amb una acreditada trajectòria van decidir crear una agrupació professional amb l’objectiu de coordinar els esforços dels seus membres, mostrar una imatge de formalitat que fes més atractiva la inversió immobiliària al nostre país i impulsar una clarificació del sector mitjançant la legislació i la reglamentació adequades que posessin fi als buits legals existents.
L’Agrupació de Gestors i Immobiliaris d’Andorra (AGIA) va començar les seves activitats a l’octubre del 1986, amb vint membres fundadors corresponents a empreses d’administració de finques, de compravenda de finques urbanes i rústiques, de promoció immobiliària i d’inversions i consulting immobiliari.
Agrupació professional
Des del primer moment, l’activitat de l’AGIA es va aplicar a omplir el buit fins llavors existent, actuant com una genuïna agrupació professional. Es van establir uns paràmetres comuns d’actuació entre els seus diversos membres, que comprenien des de l’intercanvi d’informació fins a un correcte comportament deontològic i això dons es va començar a fer front a uns dels problemes més greus del sector: l’intrusisme per part d’aquelles persones que realitzaven operacions immobiliàries sense estar oficialment registrades i sense tenir cap coneixement ni experiència en el sector, amb el consegüent risc que això suposava per a l’inversor. És per això que una de les primeres peticions que va fer l’AGIA al Govern va ser la regulació legal de la professió d’agent i gestor immobiliari.
Creixement i consolidació
Els primers anys de vida de l’AGIA van ser anys de creixement del nombre dels seus membres, que dels 20 inicials van passar a 27 el 1988 i a 46 el 1992, obtenint així una base àmpliament representativa del sector immobiliari andorrà.
Reconeixement internacional
L’entrada, el 1988, com a membre de ple dret a la Federació Internacional d’Agents i Professions Immobiliàries (FIABCI) va reforçar en gran manera la consolidació de l’AGIA, ja que el fet constituïa un reconeixement internacional que contribuïa a afermar la imatge de seriositat i de solvència de l’entitat i de tots i cada un dels seus membres –acollits al Codi Deontològic Internacional de la professió- i que permetia a l’entitat un intercanvi d’informació a escala internacional sobre negocis, mercats, legislació, formació i pràctica internacional.
Plenitud de l’entitat
Va ser a partir dels primers anys noranta quan l’AGIA, superant ja la xifra de 50 membres, va assolir la plenitud, tant pel que fa a la promoció i la prestació de serveis als seus membres com pel que fa a la defensa dels interessos del sector amb activitats encaminades a la millora d’aquest i a la solució dels problemes existents. Abans i després de la fita que va representar l’entrada en vigor de la Constitució, l’AGIA ha estat present en el si de la societat andorrana i ha fet sentir la veu dels agents immobiliaris en tots aquells grans temes d’interès que la modernització i la dinàmica del nostre país ha anat plantejant.
Formació permanent
Mitjançant l’organització de cursets, conferències i seminaris, l’Agrupació ha promogut la capacitació professional i la formació permanent dels seus membres, i alhora s’han mantingut una sèrie de relacions internacionals que han portat representants de l’AGIA a congressos i reunions de treball a diversos llocs del món i han propiciat recíprocament la vinguda a Andorra de personalitats i especialistes del sector immobiliari d’altres països.
Jornades de la Professió Immobiliària
En aquest sentit, va ser una primera fita important l’organització, el març de 1993, de les primeres Jornades de la Professió Immobiliària, les quals van tenir continuïtat en els anys successius amb un total de sis edicions que, amb un gran nombre de ponències i taules rodones, han tractat a fons els principals problemes que afecten al sector.
Visites de personalitats il·lustres
Va ser dins el marc de les segones Jornades, celebrades el març de 1994, que l’AGIA va tenir l’honor de rebre la visita del president mundial de la FIABCI, el Sr. Luis C. Pereira de Almeida, que va encapçalar altres visites de personalitats il·lustres, com, entre d’altres, la del president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Madrid i del Consell General de Col·legis d’API d’Espanya, Sr. Julio Enrile, el novembre de 1994, o la del director del Saló Immobiliari Barcelona Meeting Point, Sr. Enric Lacalle, el maig del 2000. De totes aquestes visites, se n’han tret valuoses experiències i ensenyaments que han contribuït a enriquir professionalment els agents immobiliaris del nostre país i a fer avançar la regularització del sector.
Representació a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis
Una altra fita cabdal de la vida de l’AGIA va ser l’existència d’un representant en el Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra des de la seva creació el 1994, que ha portat la veu del sector en si de la Cambra i en les relacions amb els altres sectors de l’economia andorrana. Des del primer moment, doncs, l’AGIA ha donat impuls a aquest organisme bàsic per al desenvolupament de l’economia i ha col·laborat estretament amb moltes de seves iniciatives.
Presa de posició en els grans temes
Al mateix temps, l’AGIA ha estat un fòrum de debat que ha permès la presa de posició amb coneixement de causa sobre tots els grans temes que durant els últims anys han afectat el sector, de manera que l’Agrupació ha estat un element actiu que ha fet sentir la veu de la professió. Així es va fer amb la primera i la segona Llei d’arrendaments de finques urbanes, reclamant-ne el desenvolupament reglamentari i especialment l’aplicació efectiva de la cèdula d’habitabilitat; amb la Llei de residències passives, l’entrada en vigor de la qual pot haver afectat greument el sector; amb la congelació de l’actualització del preu dels lloguers el 1998, que va comportar una negociació amb el Govern; amb els conflictes generats per les formes de venda d’apartaments en multipropietat; amb la crisi generada per la negativa dels notaris a escripturar document de promesa de venda i documents privats de venda a estrangers, que amenaçava l’estabilitat del sector, i, en fi, en tots aquells temes candents en què la veu de la professió immobiliària era necessària i en tots aquells altres en què estava en joc el desenvolupament del sector, com els projectes governamentals sobre el marc fiscal, o que tendissin a contribuir a la seguretat jurídica en l’àmbit immobiliari, com la reclamació de la Llei del sòl, de la Llei de la propietat horitzontal o de la Llei del Registre de la Propietat.
Col·laboració amb les institucions i amb les entitats civils
En tots aquests temes l’AGIA s’ha prestat sempre a la més àmplia i lleial col·laboració amb les institucions oficials, tant amb el Govern com amb les comissions legislatives del Consell General, a les quals ha aportat el seu punt de vista sempre que ha estat requerida, i igualment amb els Comuns en àmbits de la seva competència, i alhora amb entitats de la societat civil, com és el cas de l’Associació de Consumidors i Usuaris, amb la qual ha col·laborat en nombroses ocasions, o de la Societat Andorrana de Ciències, a demanda de la qual s’ha contribuït amb diverses ponències a diferents edicions de la Diada Andorrana dins el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.
Promoció i prestació de serveis als professionals
Al llarg de tota la seva existència, l’AGIA ha incrementat progressivament la promoció i la prestació de serveis als seus membres i la defensa dels interessos professionals de cadascun d’ells i de tot el sector en conjunt, buscant la solidaritat intraprofessional, l’intercanvi d’idees i d’iniciatives i la unificació de pràctiques professionals. En aquest sentit, en els darrers anys s’han aconseguit fites decisives, com la unificació de tarifes de comissions i d’honoraris mínims, la redacció de contractes estandarditzats i la subscripció obligatòria, per part dels membres de l’AGIA, d’una assegurança de responsabilitat civil.
Normes deontològiques
D’altra banda, amb l’adopció d’unes normes deontològiques i d’un règim disciplinari, els membres de l’AGIA han fet de l’ètica professional un element bàsic per acreditar la seva professionalitat i la seva honorabilitat.
Millora del sector i dignificació de la professió
Però si un dels dos eixos bàsics de l’actuació de l’AGIA des del seu naixement ha estat la lluita per la millora del sector, l’altre gran eix ha estat el de la dignificació de la professió d’agent i gestor immobiliari al nostre país. Des del primer dia de la seva existència l’Agrupació va alçar la bandera del reconeixement oficial i la regulació administrativa de la professió d’agent i gestor immobiliari, per tal d’aconseguir així la fi de l’intrusisme i la seguretat d’un correcte servei a tots els inversors i clients. La Llei dels agents i gestors immobiliaris aprovada pel Consell General el 15 de desembre del 2000 i el seu Reglament d’aplicació del 26 de març de 2001 van representar no sols la culminació de setze anys d’esforços, sinó l’eina decisiva del recentment creat Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris del qual l’AGIA ha estat l’embrió.